A Llubí ja deuen dir :
“Per anit, ¿que no vendran?”
I noltros els enganam
i som a mitjan camí.
No et penses que per això
ja no t’haja d’escometre:
bé te pots casar, fieta,
i tenir una nineta
i jo per gendre esser bo.
Quan jo la veig tan mudada
amb sa robeta millor,
dic: Quina colació
per mi, tan ben aguiada!