En Just era es majoral
de Roqueta, i mandava,
i en sa nit s’aixecava
i ses egos amollava
perque anassen a fer mal.
El qui vos mira, s’acluca
per no quedar emprendat.
Quin cos tan agraciat
teniu, careta de sucre!
Veniu ençà, diamant;
veniu, roseta florida;
veniu, que us vull dar ma vida
ara en el mateix instant.