Si deis que mos sustentam
de ses capulles de gla,
no som com voltros d’es pla,
que veniu devers Deià
com no poreu aguantar,
devers ca vostra, sa fam.
I noltros no vos tiram,
sinó que encara vos dam,
perque tots som fiis d’Adam:
un amb s’altre s’ha d’amar.
Caín matà es seu germà
amb so barram d’un gorà;
per això, encara n’hi ha
qui se serveixen d’es bram.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Porreres
Rima
Assonant
Núm de glosa
7
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Perque no vaig voler anar
an es ball de comparatge,
s’estimat prengué orartge
i diu que no vol tornar.
Si dius que no sé cantar,
ja n’aprendré qualque dia.
Es mestre qui m’ensenyà,
quan començà, no en sabia.
M’ho deien i jo no ho creia,
però ara ja ho creuré,
que un pareier sempre té
sa mort darrere s’oreia
Tradicionari de Mallorca
