Si deis que mos sustentam
de ses capulles de gla,
no som com voltros d’es pla,
que veniu devers Deià
com no poreu aguantar,
devers ca vostra, de fam.
I noltros vos abraçam
perque tots som fiis d’Adam
i Caín matà el seu germà
amb so barram d’un gorà;
per això encara n’hi ha
que se serveixen d’es bram.
Més informació
Classificació
Deià
Poble
Llubí
Altres cançons relacionades
¿Que no sentiu En Miquel
que crida com un orat?
Des que li han mort es gat,
ses rates l’han enganat
a sa gerra de sa mel.
Sa mare, vós governau
aquest preciós jardí;
es meus comptes són així:
que, en tornar venir a Llubí,
d’ell m’entregareu sa clau.
Jo ara estic damunt La Mola
dalt un castell ben posat,
i, si vénc llicenciat,
tu seràs sa meva dona.
Tradicionari de Mallorca
