Catalina, el meu cor està
que pena de nit i de dia,
i jo a la fi no voldria
que lo haguesses d’enganar,
i altri hagués de disfrutar
de sa teva galania.
Que t’olvidasses, voldria
de quants de fadrins hi ha,
fins que Déu mos dispondrà
davant un sagrat altar
i servidor teu seria.
L’amo En Pere va dir:-Xo!
no vui es galls amb ses polles,
perquè com estan sadolles
llavò escampen es segó.
Diràs a sa majorala
de can Xalet d’Aumadrà
que En Miquel Magrana està
com un colom ferit d’ala.