Jo n’he d’armar un ventai
per ventar-me sa quimera.
Es pastor que està a Corbera
no està amb ses euveies mai.
A s’hort de Son Rossinyol
finiren ses sobrassades.
I s’ase cridava: -Lladres!-
quan se va veure tot sol.
No digueu mal de Llubí,
que jo ho som, i no em sap greu.
Un homo coix de Sineu
tupà la Mare de Déu,
un dia, enmig d’es camí.