Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
No berén ni sop ni din
pensant en tu, de vegades,
i s'amor a carretades
a ca teva la tragín.
Com jo pens i torn pensar
i de pensar-hi torn loca:
¿quin parentesc és que em toca
amb sa sogra de s’al•lota
que festeja es meu germà?
La mare pròpia