Es diumenge de matí
ja s’hi posen de valent
mesclant vi amb aigordent
i, si los cau malament,
llavò no poren fugir.
En haver begut, se creuen
que tenen molts de doblers.
Es dilluns, es taverners
qui se mengen un bon peix
de lo que beuen de més
aquells tontos que no hi veuen.

Oh paraires abatuts!
No teniu honra ni fama:
per un boralló de llana
més de cent se són perduts.

Es qui es casa a foravila
sempre beu a bassiot.
Si l’enganen, no és de poc,
i ell és per tota la vida.