Si a Mina a festejar vas una galant meravella, aquesta troca vermeia, Toniet, que dus de seda, p’es ravells la deixaràs, i llavors maleiràs es xot i s’euveia negra.
Mina
Campanet
Juan, Juan, Juanet, Juan, Juan, Juanito, tu m’has robat es coret i ara no tenc corito.
Jo m’he abrigades tres pells, anit, per plor que no ploga; són d’anyell i d’anyeloga, d’anyeloga, tres anyells.
Hi ha hagut temps que poria bravejar de tenir bo amb lo mirai del meu cor que cada vespre venia.
