Si a Mina a festejar vas
una galant meravella,
aquesta troca vermeia,
Toniet, que dus de seda,
p’es ravells la deixaràs,
i llavors maleiràs
es xot i s’euveia negra.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Mina
Campanet
658
III
Me creia que en festejar
ja no tenien talent,
i ara veig clarament
que en no estar-vos de present
no faç sinó badaiar.
En dir “ Pere”, es nom me basta;
en dir “Juan”, he acabat.
Nom de Pere ni Bernat
no en vui en tota ma casta.
En Rafel de la Cameta
és més tonto que un marès:
compra ses mules a pes
a cinc cèntims de pesseta.
Quan es Verro la pesava,
ell estava retgirat
i deia an es seu veinat:
-Pesa més que no em pensava.