Si a Esporles vos n’anau,
que n’és vila regalada,
pensau en una criada
condreta i ben acertada
que dins Puigpunyent deixau.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Esporles
Poble
Estellencs
Núm de glosa
475
Volum
III
Altres cançons relacionades
Na Catalina té un dengue
que costà cent duros d’or,
emperò no la vui jo,
i qui la vol, que la prenga!
Mu mare, jo vos vui dir
es tribunal que he passat:
Jo n’he trescat la Ciutat,
i com de vós he parlat,
jo no n’he trobada cap
que us hagi volgut sevir.
Un pescador a l’artet
no pot morir de veiesa:
que, si d’hivern té peresa,
no agafarà cap gerret.
Tradicionari de Mallorca
