Si a Esporles vos n’anau,
que n’és vila regalada,
pensau en una criada
condreta i ben acertada
que dins Puigpunyent deixau.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Esporles
Poble
Estellencs
Núm de glosa
475
Volum
III
Altres cançons relacionades
Es dia que segam xeixa,
sa madona fa es paper.
I, si s’aigordent no ve,
es rostoi li farem créixer.
Na Catalina té un dengue
que costà cent duros d’or,
emperò no la vui jo,
i qui la vol, que la prenga!
Mu mare sempre m’exhorta
i m’ho diu ben clar i llampant:
−¿Com t’ets entristida tant?
Tu fas cara de mig morta!
Tradicionari de Mallorca
