Si a Esporles vos n’anau, que n’és vila regalada, pensau en una criada condreta i ben acertada que dins Puigpunyent deixau.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Esporles
Estellencs
475
III
En sentir so de trompeta me gir a cada cantó i m’afín que ve s’amor qualcant amb sa bicicleta.
T’he tornat es mocador: ara ja no tenc res teu. Voldria que et donàs Deu salut per esquinçar-lo.
Jo em pos darrere sa porta i no faç sinó plorar; un abraç li heu de dar per compte meu, si som morta.