Si a Esporles vos n’anau, que n’és vila regalada, pensau en una criada condreta i ben acertada que dins Puigpunyent deixau.
Esporles
Estellencs
En Baltasar plora davant es mirai, perque Na Maria no l’ha volgut mai.
Si mudes, ja serem dos que deixam de voler bé; jo, de com tu, en trobaré de tan bons o de millors.
Vet allà l’amo qui ve a veure si hem acabat: noltros hem embolicat un puput com un claper.
