D’alegria es meu cor salta
en veure’t o sentir-tè,
i, si no ets d’es meu parer,
serà com qui pegar-mè
amb una mà a cada galta.
De les set fins a les nou
molts de vespres l’esperava,
emperò mai arribava
ni amb altri ni ell tot sol.
Cunyada em deis, i no ho sou.
¿O vos reis d’es meu germà?
Sabeu que d’enrere està
aquest llevat, d’esser tou!