Saps que la vaig notar bé,
sa paraula que em digueres!
Garrida, més mal me feres
que sa boira a ses cireres
com està en flor es cirerer.

-Jovençana, caminau,
parlarem d’es vostros viures.
Jo pagaria cent lliures
d’estar així com vós estau.
-Vós vos queixau i jo em queix;
mos trebais van a la banda.
Jo en donaria cinquanta
porer-vos carregar es feix!

En sentir coure que ve,
si dorm, ja estic desxondida:
ses claus de sa meva vida
les me guarda un carreter.