Mu mare es queixa de mi,
i jo tenc raó sobrada.
¿Què he de fer d’estar colgada
sense poder-me adormir
mentres senta per aquí
aqueixa veu regalada?

Vostra mare deu pensar
que, si amb mi vos heu casada,
ja no tendré, estimada,
remei per donar-vos pa.

Jo voldria que et picasses
de branques de llimonera,
dins un avenc t’envencasses
sense mai tocar vorera.