Moix, coix,
pota rodona.
Passa per l’ona.
Rei passava,
pedra badava.
Moix, coix,
un raig de mel
per damunt vós.
Jo i vós, estimat meu,
que estàvem d’enamorats!
Però no ho ha volgut Déu,
que mos casàssem plegats.
Anant a Lluc som estat
a damunt d’Era d’Escorca.
És veritat que la forca
és feta pel desditxat.