S’estimat me fa ets entorns
per aquí davant, quan passa;
¿se deu pensar que jo faça
pregàries a Déu que torn?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Refermament d'amors
Artà
Amor, Déu, Festeig, Ironia, Relacions de parella, Religió i creences
7a7b7b7a
Consonant
4
3598
I
210
Si Déu mos proveïgués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
també que doble mos fes,
i faves que n’hi hagués
més que caramull de paia.
Ametlers i garrovers,
que en pegar-los espolsada,
en caigués una solada
que sa terra no se ves.
I, en estar en flor es cirerers,
que no hi hagués cap boirada,
i a sa vinya, sa cendrada,
Déu que no n’hi prometés.
Es batistes, vinaters,
en es trescolar vos fes
a cent quartins per somada.
I sa fia de la casa
un estimat nou tengués!
Ja diràs an En Llorenç,
si diu que tant m’ha anyorada,
que una setmana he trobada
més llarga que dos hiverns.
Jo cada dia dejun,
però no dejun de pa:
jo dejun de festejar,
perquè tenc s’estimat lluny.