S’esquena, de mal que em fa,
arrrib que no hi tenc consol.
Si em perd dins Son Rossinyol,
no m’hi vengueu a cercar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Segada
Llubí
1137
II
Per molt que una dona tenga
doblers quan s’ha de casar,
si no sap apedaçar,
sempre la veureu anar
amb una ala que li penja.
Erri, somereta,
’nirem a Son Verí
a veure sa madona
que ha bolcat un niní.
Errí, errí, errí!
Marget, jo t’ho dic de bo,
no et dic paraules secretes.
Voldria ses deu pessetes
li fossen cent baionetes
aficades en es cor.