S’esquena, de mal que em fa, arrrib que no hi tenc consol. Si em perd dins Son Rossinyol, no m’hi vengueu a cercar.
Segada
Llubí
Sant Antoni feia llesques a sa vorera de mar, i un xueta hi va anar a dar-li ses bones festes.
L’amo, pareix que gustau que un missatge fas fortuna; mala nit i banyadura, i encara el barrejau.
Diràs a sa majorala de can Xalet d’Aumadrà que En Miquel Magrana està com un colom ferit d’ala.
