Ses joves de Vilafranca,
quan no tenen res que fer,
se’n van a un garrover
a engronsar-se a una branca.
D’un estiu surt un hivern:
s’ennigula, plou i trona.
Oh quina és sa meva dona:
va deixar sa mare bona
per servir un homo extern!
No digueu mal de Llubí,
que jo ho som, i no em sap greu.
Un homo coix de Sineu
tupà la Mare de Déu,
un dia, enmig d’es camí.