A Son Perot Alomar
hi habita una senyora
qui an es potecari dóna,
rallant amb ell qualque estona,
més aliment que es menjar.
Si no heu fetes panades,
dimecres porem tornar,
i la mos heu de triar
que hi haja moltes taiades.
Déu mos do força a ses barres
per porer-la roegar.
L’amo, pareix que gustau
que un missatge fas fortuna;
mala nit i banyadura,
i encara el barrejau.