A Son Perot Alomar
hi habita una senyora
qui an es potecari dóna,
rallant amb ell qualque estona,
més aliment que es menjar.
De farinota dolenta
i segó, fan mescladís,
i, dins es forn, un pastís.
Sempre en veuen cinc o sis
que jeuen de mal de ventre.
Voldria que fósseu vós
creat per ma companyia
fins i tant vengués un dia
la Mort per departit-mós.