Maria, lo que voldria,
de sa carta fesses cas;
com manco t’ho pensaràs,
una visita tendràs
de Na Bet i de sa tia.

Encara no és post es sol,
com ella ja està colgada.
Mal romangués aferrada
a ses rues d’es llençol!

Els assots que Vós patíreu, jo los sentia en el cor.
Vós féreu florir los arbres i an el camp donàreu flors.
La vostra Mare, ¿a on era, en aquella hora, Senyor?
-Dins una cambra tancada traspassada de dolor.