Com pas per aquí davant
i no us veig, cara de rosa,
vós reis, i lo meu cor plora,
per vós, llàgrimes de sang.

Vós ja ho sou, agraciada;
però com altre temps, no.
Aquest canat de sabó,
la mitat de sa color
vos ha llevada, estimada.

Margalida, ets sa primera
que m’has enviat ramell,
i vaig més gojós amb ell
que si duia p’es capell
galó d’or per sa vorera.