Bartomeu, Bartomeuet,
que m’has costada de pena!
En es port de Cartagena
aniria per veure’t.
Molt m’agrada, i no ho creureu,
sa xuia d’un porc femella:
¿vós que me convidareu,
quan matareu sa porcella?
Miquel de la mel,
de la xuia pelada.
Com ta mare fa bugada,
dins una olla foradada,
i tot es lleixiu li cau.