Es dia que vaig venir
vaig venir amb ses Catalines.
Sempre les he devertides
anant-les a devertir.
A ses coves de s’Ermita
es moros ja ho deien ferm,
que si En Sangris no se’n tem,
per ventura li farem
sa guarda d’es porcs petita.
En Tià Llissa cercava
per voreres i torrents
i demanava a les gents:
-¿No m’hauríeu vist s’arada?