I
Me colg en aquesta nit:
Vós sabeu si em llevaré.
amb Vós me confessaré
ses meves culpes i pecats.
Cridaré per testimoni
Sant Francesc i Sant Jeroni
i la mort i passió.
Si em moria aquesta nit,
que me valga per confessió.
II
Àngel de la guarda mia,
vós qui sou mon defensor,
defensau-mos d’aquest traïdor
que mos persegueix nit i dia.
III
Mare de Déu del Roser,
si aquesta nit me moria,
sa meva ànima vos entrec
que la’m confesseu,
que la’m combregueu,
que la m’extremuncieu,
que la m’enterreu
a lloc sagrat,
que me perdoneu
ses meves culpes
i els meus pecats.
IV
Senyen el llit fent dues creus.
A la primera diuen:
Sant Antoni, / feis fugir el dimoni +
A la segona:
Sant Matgí,
feis fugir el verí.

Qui té pessetes braveja,
i es qui no en té, ¿què ha de fer?
S’ofici de sabater,
¿no trobau que senyoreja?

¿No m’heu vista sa somera
p’es camí de Felanitx,
amb una ruca darrera
de devers un any i mig?
D’encontrar-la tenc desig,
an aquesta pucetera:
li pegaré amb sa llendera
i la xaparé p’es mig!