“Sa taca de s’oli, se’n va”,
va dir s’olier que en duia;
“emperò sa de sa xuia,
com més freguen, més n’hi ha”.

No tenc ossos ni tenc popa;
poc o molt sempre em bellug;
homos dins es ventre duc
qui el me curen amb estopa.
Una barca.

De lluny, sa Torre Picada
a mi em pareix un paner;
i des que no hi som, mon bé,
just un pic m’hi he girada.