Tu qui pretens d’entenent,
¿me sabràs endevinar
què és lo que més via fa
que es llamp, sa vista i es vent?
El pensament.
De sa mort de sa somera
acomodats n’estaran:
ha deixat a Mestre Pere
es floc de sa cabeiera,
i an es qui l’enterr, es bram
per caçar tords de reclam
en venir sa primavera.
Ja veig la que em dóna vida;
ja veig la que em fa penar;
Déu la guard de trabucar,
que no mos escamp la comida!