Vaig a dormir, que tenc son;
a penes puc badar ets uis.
El món està ple d’embuis:
un bon bugat s’hi compon.

Anit passada el cos meu
amb mu mare plet tenia:
li vaig dir que li duria
una nora de Sineu.
I ella me va dir –Fii meu,
sols que siga d’es gust teu,
du-la d’onsevuia sia.

Margalideta estimada,
tu n’ets un ramell de flors;
jo ja no estaré en repòs
que no t’hagi demanada.