Na Rafelona deu dir:
Mon cor rebenta de pena.
Oh, Miquel de sa Fontella,
jo i tu ens hem de despedir.
Sa pobila de can Ros,
que seia a sa taula i reia,
i a cada paraula deia:
“Aquest bou, que és de tirós!”
¿Saps què has de dir a ta mare?
Que, si qued, festejaré,
però si hi trob es guerrer,
no em faci pegar esquenada,
així com s’altra vegada,
que ta mare et dà una uiada.
O diga-li que se’n vaja,
o si no, jo l’hi diré.