Que és de ditxós un fadrí
qui la festetja criada,
perque ella ja està avesada
a gent externa sofrir.

Quan l’amo se passejava
content com un passarell,
va veure, dalt un revell,
que una cosa blanquejava.
S’hi acosta, i va esser sa pell
d’es xot que més estimava.
Quan la va tenir en ses mans,
que bé la se va mirar,
diu: -No és roegat de ca,
ni de voltor ni milà,
no és més que de gent de mar…
Ells fan carn, pitjor que cans!

Faç feina a un arenal
amb un àngel que mi guia.
No hi ha cap hora del dia,
si pens en vós, vida mia,
que ets uis no me facin canal.
Un amor tan principal
que us vaig dar i que us tenia,
i ara de cada dia
pens si me’n pervendrà mal.
A baix d’es vostro portal,
si hagués fundat um uial,
per mi vostro gust seria.