Jo espellava ses sabates
i no sabia per qui:
tan possible és casar-m’hí
com una moixa nodrir
una ventrada de rates.
Dins mon cor tenc una pauma
feta del Sant Esperit.
De ses paraules que he dit,
sa darrera és qui hi nom Jaume.
Tens raó; beure i menjar
és lo que hem de pensar més,
i tenir molts de doblers
i en es reol molt de pa.