Ses mates, a mi, em pareixen més altes que una ciutat. Jo vivia confiat, i ets amics me traeixen.
Amistat. Enemistat. Baralles, tupades
Felanitx
Des que vos ne sou anat, mon bé, a passar revista, sempre he tenguda la vista girada devers Ciutat.
El qui sega afiançat, tot lo dia va d’un modo: ell no vetla sinó es covo, que l’apleg qui l’ha escampat
Juan, Juan, Juanet, que m’has causada de pena! En es port de Cartagena aniria per veure’t.
