Jo i tu que som tan amics,
nos poríem partir es pa,
llavò mos porem posar
sa taleca dins es pits.

Monstre som entre la gent;
foc respir, i no m’abràs,
i de mi fan tant de cas
que m’envien mil presents.
Jo menj sense tenir dents
i vomit de nit i dia,
i ningú té estuguedat
de menjar es meu vomitat,
per molt estugós que sia.
Un forn.

Ingrada, baixa d’es sostre;
no em tiris terra p’ets uis,
que el món està ple d’embuis:
jo, de dia i tot, veig fosca.