A la una de sa nit
sa tia Bet hi va anar:
-Fé via! Aixeca’t, et dic,
que jo te duc un partit
que em pens que te convendrà.

De garrova a garrover
sa diferència és molt poca.
Jo rallava amb una al•lota
sa més xusca d’es carrer.

Jo me’n vaig a segar avall
i Déu sap quan tornaré,
i d’es doblers que duré,
garrida, farem un ball.