Monstre som entre la gent;
foc respir, i no m’abràs,
i de mi fan tant de cas
que m’envien mil presents.
Jo menj sense tenir dents
i vomit de nit i dia,
i ningú té estuguedat
de menjar es meu vomitat,
per molt estugós que sia.
Un forn.
Jo i sa meva doneta
tot lo dia espigolam,
i com ve es vespre lligam
tres garbes i una restreta.
Una dona amb mi estaria
com un àngel en el cel,
i tot seria pa i mel,
perque ella comandaria..