Tot s’estiu he espigolat
espigues d’en una en una.
N’he passada de fortuna!
I un altre és senyor d’es blat.
Val més un card girgoler
d’es sementer de Garonda
que sa cera que pot fondre
en tres mil anys un cerer.
Tonina, cara de lliri,
oh poncella de roser!
Si et cases amb so cerer
hauràs d’aprendre de fer
candeles i qualque ciri.