Roseta, no m’ho pensava,
com aquest roser sembrí,
que un altre et 'gués de coir,
jo que tant te cultivava!

No poreu viure tots sols:
de qualcú vos heu d’emprar.
Una fadrina em donà,
que l’anàs a festejar,
nou barcelles de fesols.

Un l’engana caminant
s’altre amb bona parleria.
Sobretot, sia com sia:
jo el vaig enganar ballant.