M’ha arribat a ses oreies
que sa sogra no me vol,
i jo m’he de posar dol
d’ella, amb gonelles vermeies.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sogres
Poble
Campanet
Núm de glosa
2449
Volum
III
Altres cançons relacionades
En Pep Gonella té
un ca de bou;
el baratà amb un ou
de xuriguer
i el donà an es porquer
de Son Caliu,
que era s’homo més viu
de dins Son Serra.
Ell sap tocar guiterra
i castanyetes
i fer ballar pessetes
disn un garbell.
Es germà d’En Portell
era un cabrit
i se va escapçar un dit
fent un llaüt.
Va davallar un puput
felanitxer
que feia de barber
davant can Pau,
cosí d’En Nicolau,
qui matà s’ase
i li aficà s’espasa
arran de s’ui.
Dia quatre de setembre
a Inca vaig voler anar
per veure sentenciar
un jovenet i llavò el va encendre.
Mira-la, sa remirada:
com camina, venta un peu.
Són molts que l’han festejada,
ben pocs que l’han demanada.
¿Qué és romana que no treu?
Tradicionari de Mallorca
