Si Déu mos proveïgués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
també que doble mos fes,
i faves que n’hi hagués
més que caramull de paia.
Ametlers i garrovers,
que en pegar-los espolsada,
en caigués una solada
que sa terra no se ves.
I, en estar en flor es cirerers,
que no hi hagués cap boirada,
i a sa vinya, sa cendrada,
Déu que no n’hi prometés.
Es batistes, vinaters,
en es trescolar vos fes
a cent quartins per somada.
I sa fia de la casa
un estimat nou tengués!

De sa meva al•lota
no n’estic gelòs:
té ses cames tortes
i es genois tots dos.

En dia que hi ha cireres,
hi haurà fruita de més
amb quatre-cents tarongers
i mil i set-cents noguers
i cent redols de pomeres.
Ell no hi faltaran pereres,
reïms, figues, aubercoquers.
i suabaix d’es rosers,
hi haurà ses carxoferes,
violetes forasteres,
ramells vermeis i pintats,
clavells blancs i encarnats
i flors de totes maneres.