Ses branques de s’olivera
sempre miren an el cel;
ja direu a En Miquel
que, en voler-me, jo som seva.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Declaracions d'amor
Poble
Vilafranca de Bonany
Camp Semàntic
Amor, Arbres i arbusts (Plantes), Cel, Declaració, Oliveres, Submissió
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
2517
Volum
I
Núm de pàgina
151
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Si jo amb sa vista pogués
aplanar puigs i murteres,
uiastres i oliveres,
bona amor, sols que vos ves!
En tenir busques dins s’ui,
jo ja pens en s’estimat;
dençà que ell està llogat
i no el puc veure quan vui.
Tradicionari de Mallorca
