P’es camí la m’he pensada,
i en arrivar l’he de dir:
que, en agradar-me un fadrí,
diré que m’ha festejada.

Els assots que Vós patíreu, jo los sentia en el cor.
Vós féreu florir los arbres i an el camp donàreu flors.
La vostra Mare, ¿a on era, en aquella hora, Senyor?
-Dins una cambra tancada traspassada de dolor.

Ja és cru, ja és cuit, ja és cremat,
ja és fat, ja és salat, ja és dolç;
si m’endevines es pols,
venturós seràs, Bernat.