Sa guiterra n’és d’or fi
i ses cordes de coral
i es galan que la toca
és mariner natural.
Es blau mostra gelosia;
es vermei, que està inflamat;
es negre, que va endolat;
i es groc, desesperat;
i es verd, esperança mia.
Al•lotes, feis-vos ses piules,
rentau-vos sa cara bé,
que ha vengut un mariner
que un pelleringo que té
val més de cinc-centes lliures.