Si et resols i amb mi te cases,
l’hauràs avenguda poc:
sortiràs de dins un foc
i cauràs a dins ses brases.
Cara de sol de vivor,
jo tenc sa veu llunyedana,
i vaig avorrir En Quintana
per encobeir En Bessó.
Margalida, ja hi ha estona,
de lo meu cor governau:
governau de ma persona
com el Rei de la corona,
com el patró de la nau.