Qualsevol dona casada
que s’entretén amb fadrí,
¿saps què li pot pervenir?
De s’homo qualque atupada.

Los abres d’aquí davant,
val Déu que són de ditxosos!
perque veuen, cada instant,
vostros uis, mirais hermosos.

Margalida, es robiol
que tu em vares enviar,
es temps que el me vaig menjar
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareix un cossiol
de roses damunt l’altar.
I de dins, hi va tenir
un gustet de margalida!
Es temps de sa meva vida
mai he menjat res tan fi.
Casi m’atrevesc a dir
que, un que està per morir,
si n’hi daven un boçí,
li farien cobrar vida.