N’Aina Mates no durà
mai més sa clenxa xapada:
es dobler de sa pomada,
es moixet l’hi va menjar.
Es vent, quan està enfadat,
qualsevol pi fa engronsar;
un homo qui ha estat ’cuat,
de ningú se pot fiar.
Oh Miquelet d’es meu cor!
¿M’estimes, o no m’estimes?
Un sou gos que no endevines
sa passió que et tenc jo.