Ses al•lotes de Bunyola,
com se’n van a confessar,
diuen an es capellà:
-No vull jeure tota sola.

Més informació
Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Bunyola

Poble

Llucmajor

Núm de glosa

82

Volum

III

Altres cançons relacionades

El mal Rei fé un dinar, convidà el Comte un dia;
mentres estaven en taula, parlà de la seva filla:
mogut per una venjança, si amb ella el casaria.
-Senyor, molt bé sabeu vós que a casa tenc la Comtessa
i molt bé recordareu que jo l’estim amb firmesa.
-Los pares de ta Comtessa fan guerra al meu reinat;
me venjaré de los comtes que mon ceptre han calcigat.
Me venjaré sens tardança; sebolir-me preferesc
que deixar sense venjaça un cas tan gros i tan fresc.
Ves-te’n prompte a ta casa; mataràs la teva dona,
te casaràs amb ma filla; mon reinat és qui la’t dóna.
-Senyor, amb quina faiçó, miraria ma muller,
si li fés traició! Senyor, no pot esser, no.-
Lo Comte va a casa seva , molt més trist que no solia,
troba la seva Comtessa, rosa fresca acolorida.
-¿Què n’heu tengut, lo meu Comte, que n’estau trist tot lo dia?
Si heu jugat i heu perdut, mon adot també hi aniria.
-No és això, ma Comtessa; no és això, esposa mia;
el rei m’ha dit que vos mat, casar-me amb sa seva filla.
Feren los dos gran plorada, lo Comte desesperat.
-Tancau-me dins una cambra, jo de cambrera faria;
criaria mos infants millor que la que vendria.
-No pot esser, ma Comtessa; no pot esser, esposa mia,
perquè si el rei ho sabés, a tots dos mos maatria.-
Veu venir un cavaller, que ve amb llur corrediza [sic].
-Cavaller, bon cavaller, ¿que veniu de part del rei
per portar-me cap notícia?
El nostre rei i senyor acaba de morir ara,
i també la seva filla que un llamp del cel ha cremada.
De los dos sols han vist pols, han quedats tots cendra neta.
Es Déu que haurà lliurat lo Comte i la Comtessa.

¿Voleu veure, de judici,
ses dones si en tenen poc?
Com se baraien d’es lloc
es diumenges a l’ofici!

Una fadrina no sap
lo bé que n’està amb sa mare,
i com ve que ja és casada,
li donen qualque atupada
i qualque barret sobrat.
I si sa mareta ho sap,
se n’hi va tota enfadada
i diu:-Cara de tros d’ase!
Jo no la’m ’via mirada,
¿i tu ja li has pegat?
-Ella m’ha romput un plat
i una gerra que ha esbrocada!
I un frare qui és passat
li ha donat una mirada.
Aquest cop que li he pegat,
ara veig que l’hauré errada.

Mallorca Oral - tradicionari-de-mallorca

Tradicionari de Mallorca

Mallorca Oral - arxiu-oral-de-mallorca

Arxiu Oral de Mallorca