Oh , l’amo Antoni d’es Born,
jo vos vénc a demanar,
favor vos vui suplicar:
es missatge heu d’engegar,
que mereix treure del món.
Es favor he d’acceptar
i vos ho agrairem,
i cada dia vendrem
a comprar es què muiar
i, si hem de mester cap pa,
també el vos comprarem,
i, si hi importa, vendrem
a ajudar-vos a pastar.

Mon pare nom Macià
i mu mare Maciana,
i es qui sobrevendrà
també serà Macà,
fii de madò Maciana.

Bon Jesús, quan vàreu néixer,
portàveu corona d’or,
i ara la portau d’espines
que travessen lo meu cor.
Foren moltes les espines
que vos punyien es cap;
la sang que pel front rajava
n’és la culpa el meu pecat.
Assots rebéreu sens compte,
deixant-vos despellissat;
els botxins en feien befa
quan vos veien humillat.
El Pare celestial
plorava a llàgrima viva
quan va veure son Amor
que pareixia sens vida.
Vós sou pa molt preciós
que cogueren dalt la creu,
de foc foren los dolors
de Maria, quan vos veu.
Oh, Maria, Mare meva,
Mare de tant de dolor,
deixau que vos acompanyi
en soledat i tristor.