A Lluc n’han posat bandera
en nom de tots es lluquers.
No vengueu es lledoners,
que per temps valdran doblers
per fer tafarres només
a l’amo de Son Llobera.
Si es companyero és xapat,
no ho és de naturalesa:
però de mal d’arriesa
ningun metge n’ha curat.
Ses altres se deverteixen,
estimat meu, i jo no;
ses amigues qui em coneixen,
de mi duen gran tristor.