Voldria tenir es sentit
tres pics més llarg que sa vista;
vida trista, vida trista,
vida trista: ja ho he dit.

Ingrada, baixa d’es sostre;
no em tiris terra p’ets uis,
que el món està ple d’embuis:
jo, de dia i tot, veig fosca.

Si es Puig de Randa no fos
costós i mala pujada,
jo hi vendria una vegada,
estimada, a veure-vós.