Diuen que la Reina és morta;
a mi em toca anar endolat,
que el Rei un dret m’ha donat
que no puc trobar tancat
a casa que no hi ha porta.

Si sa lluna no hi era
ni es sol hermós,
en el món, garridoia,
hi seríeu vós.

Un dia que plou i pitja,
qualcú es banya, i em sap greu.
Jo voldria tornar Déu
per donar a s’estimat meu,
cada instant, lo que ell desitja.