En passar p’es meu carrer,
a s’altra part girau-vós;
la gent dirà: -Aquests dos
encara se volen bé.
Margalida, Margalida,
mai me cans de mirar-tè.
A los meus uis véns a esser
com la murtera florida.
Com jo era petitó,
qui mu mare bé em volia,
m’enviava cada dia
a escola, i jo aprenia
sa lletra d’un polissó.