Serra mamerra,
una olla de terra,
una olla d’aram,
patapum, patapam.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Petra
Assonant
182
III
Ho diuen fent cansueta; a un nin assegut damunt la falda; eixancat; i agafant-li les manetes. El fan anar i venir; tombant-lo d’esquena a compàs de la música. En dir: “patapum; patapam”; el tomben de tal manera que li fan arribar; o quasi arribar; el capet en terra.
Sa mare no vol que ball
perquè no la hi cansin massa,
i la treuen a sa plaça
com una ruca venal.
A Ciutat venen estores
per carros i carretons.
Jo vénc carregat a fons;
no és de llenya ni tions:
tot són comandacions
de ses vostres segadores.
Direu a sa meva dona
que per ara no em va mal:
faç feina dins Son Vidal
i guany deu sous de jornal,
veinat de sa síni’ bona.