Serra mamerra,
una olla de terra,
una olla d’aram,
patapum, patapam.
De jocs
Petra
Assonant
Ho diuen fent cansueta; a un nin assegut damunt la falda; eixancat; i agafant-li les manetes. El fan anar i venir; tombant-lo d’esquena a compàs de la música. En dir: “patapum; patapam”; el tomben de tal manera que li fan arribar; o quasi arribar; el capet en terra.
Bondat summa, Vós voleu
que de bon gust vostra sia;
ell jo no vos deixaria
per quant hi ha! Ja ho sabeu!
S’aire mos dóna aliment;
sa terra i es foc, llecor;
s’aigo mos dóna verdor
que regala el món existent.
I el gran sol resplandent
mos dóna llum i claror
i el Divino Redemptor
força i coneixement.
Cara de rosa encarnada,
m’he aixecat i no estic bo.
S’enciam de Son Deiò,
aquell que vaig sembrar jo,
té catorze pams d’alçada.