Serra mamerra,
una olla de terra,
una olla d’aram,
patapum, patapam.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Petra
Assonant
182
III
Ho diuen fent cansueta; a un nin assegut damunt la falda; eixancat; i agafant-li les manetes. El fan anar i venir; tombant-lo d’esquena a compàs de la música. En dir: “patapum; patapam”; el tomben de tal manera que li fan arribar; o quasi arribar; el capet en terra.
Un capellet sense cofa
vaig trobar, i no va ser bo.
Ermitanet, bé estic jo
su baix d’es Puig de Sant Nofre.
Passant per Petra
se’n van a Aubarca
a cercar càrritx
los llorencins.
I En Pep Birombo
los ho barata
amb sal i oli
i calcetins.
Es dos peus seuen damunt es tres peus,
qui menjava un peu;
hi va anar es quatre peus
i li pren un peu,
i es dos peus agafen es tres peus
i es quatre peus posen es peu
i es dos peus se menjaren es peu.
Un home assegut damunt uns trespeus o ferros del llar, menjava un peu de porc; hi va anar un ca i l’hi va prendre; l’home agafa els ferros i els tira al ca; aquest amolla el peu, i l’home se’l menja.